Investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), del CREAF i del CSIC, han analitzat la distribució dels fons europeus destinats a conservació de la biodiversitat. Després de comprovar que moltes espècies amenaçades estan quedant al marge, proposen una planificació més estratègica, més centrada en les espècies més amenaçades. A més, recomanen més flexibilitat a l’hora d’establir prioritats, per tal d’assolir els objectius de conservació fixats a nivell europeu.
El linx ibèric (Lynx pardinus) ha rebaixat la seva categoria d’amenaça de perill greu a perill gràcies a projectes de conservació. CC0
Solsona, 4 de maig de 2016. L’estudi, publicat recentment a la revista Conservation Letters, revela que la despesa europea en matèria de conservació es necessita planificar de manera més ordenada, atenent les espècies que més ho necessiten. Així es podria millorar la conservació de la biodiversitat i aconseguir els objectius marcats en les polítiques mediambientals de la Unió Europea (UE). Els autors proposen un pla d’inversió estratègic, revisable periòdicament, que indiqui aquelles espècies que més ho necessiten en base al seu grau d’amenaça i l’atenció que han rebut en inversions passades.
Per arribar a aquestes conclusions, els autors de l’article van recopilar informació de la inversió realitzada entre 1993 i 2013 dins el programa Life-Nature, el principal instrument de finançament de la Unió Europea per garantir la conservació de les diferents espècies i hàbitats. L’estudi va analitzar la distribució de 3000 milions d’€ invertits en prop de 1500 projectes, classificant-los en funció de l’espècie objectiu del projecte i de la regió europea en què aquest es va desenvolupar.
Per valorar si la inversió era rellevant o si es relacionava amb les necessitats de conservació, es van valer de les avaluacions sobre l’estat de conservació de la biodiversitat de la UE fetes per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), que aporten d’una manera estandarditzada l’estat de les espècies, determinant el grau d’amenaça de cadascuna.
L’estudi destaca que el 75% dels fons Life-Nature han estat invertits en espècies que no estan amenaçades, mentre que moltes de les espècies més amenaçades van rebre poca atenció. Aquests desequilibris també es van traslladar a l’àmbit geogràfic. Mentre el centre i nord d’Europa van rebre una part desproporcionada dels fons en relació al nombre d’espècies amenaçades que posseeixen, moltes regions del sud d’Europa van gestionar molt poc pressupost de Life-Nature, tot i albergar un gran nombre d’espècies amenaçades.
“Sent els fons limitats, cal planificar i prioritzar per maximitzar els beneficis”
Per explicar aquest desequilibri, els autors argumenten dues línies fonamentals. D’una banda, no totes les regions europees tenen la mateixa capacitat per assumir projectes de conservació. Per una altra, no hi ha una planificació per a distribuir fons d’acord amb les necessitats de conservació més urgents. A més, les llistes d’espècies prioritàries establertes en les Directives europees d’Hàbitats i Aus (normatives en relació a la vida silvestre i a la conservació dels recursos) fa més de dues dècades no reflecteixen el grau real d’amenaça de la biodiversitat europea, ja que el 72% de les espècies presents en aquestes llistes no estan amenaçades, mentre que no recullen multitud d’espècies amenaçades d’extinció (i per tant no prioritàries per al finançament dins el programa LIFE).
Per això, els autors proposen establir mecanismes que permetin revisar periòdicament aquestes llistes, per adaptar-les a les noves necessitats de conservació que vagin sorgint. Així mateix, insisteixen en la necessitat de sumar esforços per aconseguir una protecció a nivell continental i global.
“Tots els diners invertits en conservació és útil, però sent els fons limitats, cal planificar i prioritzar per maximitzar els beneficis de cara a la consecució dels objectius marcats per les normatives comunitàries” comenta Virgilio Hermoso, autor principal de l’article, que afegeix “d’una altra manera, serà difícil complir amb els compromisos de conservació de la Unió Europea, centrats en evitar la pèrdua de la biodiversitat”.
Els resultats d’aquesta anàlisi demostren que la distribució dels esforços no sembla centrar-se en les necessitats, de manera que podria fallar la consecució dels objectius fixats en les directives i altres convenis internacionals subscrits per la UE. No obstant això, l’estudi també nomena exemples en què Life-Nature va demostrar ser una eina eficaç de conservació. És el cas de la recent reclassificació del Linx Ibèric, que va passar d’estar en la màxima categoria d’amenaça (críticament amenaçat) a una associada de menor risc d’extinció (amenaçat).
Referència bibliogràfica:
Virgilio Hermoso, Miguel Clavero, Dani Villero, Lluís Brotons (2016) EU’s conservation efforts need more strategic investment to meet continental conservation needs. Conservation Letters. DOI: 10.1111/conl.12248