- L’estudi destaca la necessitat d’un treball conjunt entre investigadors i gestors per tal d’aconseguir integrar el coneixement científic en la presa de decisions.
- Per a l’èxit de la conservació és essencial començar el diàleg des de les primeres etapes d’un projecte i que la informació flueixi entre els tècnics i els investigadors.
Un dels casos que il·lustra l’article és l’elaboració de cartografia per analitzar el risc d’atacs al ramats domèstics per part de l’ós bru. CC0 Public Domain
Solsona/Cerdanyola del Vallès, 8 de març de 2017. Un estudi signat per investigadors del CTFC, del CREAF i de la Generalitat de Catalunya, analitza projectes de conservació exitosos on el treball dels gestors ha tingut el recolzament dels investigadors. Amb l’objectiu de millorar la comunicació entre ciència i gestió, l’estudi destaca la importància de tenir en compte el context i els requeriments específics de cada problema de conservació.
L’article, publicat a la revista Biodiversity and Conservation, recull tres qüestions a tenir en compte per afavorir aquesta fluïdesa. Per una banda, no obviar la situació del gestor en aquell moment, considerant aspectes com ara la urgència de l’actuació, la falta de recursos financers o possibles restriccions burocràtiques. Per altra banda, també es remarca que la qüestió a resoldre es formuli encaixant totes les premisses: objectius, limitacions, resultats esperats, etc. I per últim, es destaca el paper clau dels models de distribució d’espècies. Aquests models ajuden a conèixer amb major precisió la distribució geogràfica de l’espècie objecte de les mesures de conservació, i es recomana que es documentin de manera clara i breu, acompanyats d’un mapa ajustat als requeriments d’informació.
“Els models són una bona eina pels gestors a l’hora de prendre decisions sobre polítiques i pràctiques de conservació. Permeten explorar amb precisió les hipòtesis i tenen el potencial d’avaluar solucions en sistemes complexos” explica Dani Villero, autor principal de l’article. Tot i així, afegeix que “sovint aquesta informació no acaba d’arribar als gestors, ja sigui per manca de diàleg, ja sigui per estar allunyada del context dels problemes particulars que han de resoldre els gestors i tècnics de conservació”.
Els casos d’estudi s’emmarquen dins d’un projecte de conservació regional portat a terme de manera conjunta entre científics catalans i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Els models de distribució han permès identificar zones on l’ós bru podria atacar el bestiar
Els models de distribució han permès identificar zones on l’ós bru podria atacar el bestiar. Autor: Dani Villero
Un dels casos que il·lustra l’article és l’elaboració de cartografia per analitzar el risc d’atacs al ramats domèstics per part de l’ós bru. En aquest cas es va demanar una avaluació del risc basada en informació espacial precisa (models), que va culminar amb un mapa que permetia als gestors identificar quines àrees serien més fàcilment ocupades per l’ós en diferents èpoques de l’any, i per tant, amb un risc potencial associat a la ramaderia.
Aquest treball conjunt entre investigadors i gestors estava orientat a promoure la reintroducció de l’ós bru sense que entrés en conflicte amb la ramaderia. Se situa dins d’un programa promogut pel Govern de Catalunya junt amb altres administracions per evitar l’extinció d’aquest animal.
A part, l’article recull altres exemples, com ara la identificació de àrees de connectivitat entre les poblacions de la tortuga mediterrània al Parc Natural de l’Albera, o la compensació als apicultors en cas de danys ocasionats per l’abellerol, de manera que es pugui seguir promovent activitats per a la conservació d’aquesta au.
Els models de distribució també han permès identificar zones on l’abellerol és més abundant, per tal de compensar als apicultors en cas de danys. Autor: Dani Villero
Més informació a:
Villero, D., Pla, M., Camps, D., Ruiz-Olmo J., Brotons L. 2017. Integrating species distribution modelling into decision-making to inform conservation actions. Biodiversity and Conservation, 26: 251. doi:10.1007/s10531-016-1243-2