Enric Batllori és Biòleg i Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Després de realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley (2010–2015), actualment és investigador Marie Curie al CREAF i al CTFC-CEMFOR. La seva recerca s’ha centrat en estudiar la resposta dels ecosistemes en front del canvi climàtic i les pertorbacions, i de com aquesta està modulada per les pròpies propietats dels ecosistemes. Està especialment interessant en processos que poden generar respostes no lineals dels sistemes davant de canvis ambientals, o que podrien derivar en estats ecosistèmics alternatius com a conseqüència d’una pertorbació.
Quina ha estat l’evolució dels boscos catalans en els darrers anys? Quin paper hi juga el canvi climàtic?
Els canvis socioeconòmics iniciats a mitjans del segle passat han comportat un abandonament de les zones rurals i de les activitats agrícoles i forestals tradicionals. D’alguna manera crec que, en moltes zones, s’ha passat de la sobreexplotació a la no gestió. La dinàmica natural de la vegetació, afavorida en alguns casos per les polítiques de replantació, han derivat en una homogeneïtzació del paisatge, ara amb molta més massa forestal que anys enrere. Una massa forestal jove i bastant uniforme.
Diria que els canvis que s’han produït a escala de paisatge durant els darrers 50-60 anys han estat bàsicament el resultat de l’acció de l’home (canvi d’usos del sòl). Està clar, però, que aquesta dinàmica del paisatge s’ha emmarcat en una tendència d’augment de les temperatures i de disminució de la precipitació i/o d’una pluviometria més variable. El dubte és si s’ha arribat al llindar on les condicions climàtiques poden sobrepassar la capacitat d’adaptació de moltes espècies i per tant tenir una afectació molt més directe i regional de la que han tingut fins ara.
Quines són les conseqüències d’aquests canvis per al bosc, i per al medi ambient en general?
La formació de masses forestals homogènies fa que aquestes siguin més sensibles a pertorbacions, tant abiòtiques (incendis i sequeres) com biòtiques (plagues). Per exemple, masses forestals monoespecífiques de pi roig en un context d’hiverns suaus com els de principis de segle XXI o aquest 2015-2016 afavoreixen una gran afectació per processionària. D’altra banda, la gran acumulació de combustible als boscos i la seva continuïtat a nivell de paisatge fa que els grans incendis siguin una realitat dels últims anys. També sembla que les masses forestals denses són més sensibles als efectes de la sequera degut a una major competència pels recursos hídrics. Aquests factors actuen de manera conjunta, i el problema és que no tenim clar quins poden ser els efectes resultants de possibles sinergies entre ells. Així que crec que algunes de les conseqüències del canvi global encara les desconeixem.
Els canvis d’usos del sòl, la pèrdua de certs ambients, i el canvi climàtic afavoreixen unes espècies en detriment d’altres. Cal afegir també les espècies exòtiques i invasores. A mitjà termini, això pot derivar en la formació de comunitats integrades per combinacions d’espècies que fins ara no s’han donat, i que per tant són desconegudes a nivell d’estructura i funcionament.El problema, pensat des d’una òptica humana, és en relació als serveis ecosistèmics que aquestes comunitats poden aportar.
Què podem fer per evitar les conseqüències negatives d’aquests canvis?
M’agradaria saber la resposta a aquesta pregunta però… no la sé! A nivell conceptual sembla clar que caldria gestionar els boscos i els ecosistemes per fer-los més resilients als canvis ambientals. Afavorir la seva capacitat de recuperació i/o resistència. Però això no és gens trivial. Pensar en resiliència a nivell de les comunitats actuals en el marc del canvi climàtic pot no ser efectiu a mitjà termini degut a desajustos clima–espècies. Crec que caldria pensar en resiliència a nivell de funcionament dels ecosistemes. En aquest sentit, però, queda molt encara per conèixer.
Quin paper hi pot jugar la ciència?
La implementació de mesures de gestió i planificació per minimitzar possibles efectes negatius del canvi global sobre la societat requereix un coneixement força exhaustiu de la biologia de les espècies que integren el sistema i de les relacions entre elles. Hi ha moltes iniciatives científiques, des d’estudis fisiològics fins a aproximacions en base a models i escenaris de canvi, que han i estan aportant una informació clau en aquest sentit. La transferència de coneixement entre la comunitat científica i les entitats polítiques i de gestió serà bàsica perquè el paper de la ciència pugui ser rellevant.