Aitor Ameztegui (@multivac42) és Enginyer Tècnic Forestal per la Universidad de Valladolid i Enginyer de Forests i Doctor en Ciències Forestals per la Universitat de Lleida. Entre 2013 i 2015 va fer una estada postdoctoral al Centre d’Étude de la Forêt de la Université du Québec a Montréal (Canadà). Actualment és investigador postdoctoral (Juan de la Cierva) al CREAF i investigador associat al CTFC (CEMFOR). La seva recerca pretén millorar el coneixement sobre les respostes dels boscos als diversos canvis ambientals, i determinar el paper de la gestió forestal en la dinàmica futura dels ecosistemes forestals.
Quina ha estat l’evolució dels boscos catalans en els darrers anys? Quin paper hi juga el canvi climàtic?
Contràriament al què percep bona part de la societat, la superfície forestal a Catalunya ha augmentat considerablement en les últimes dècades. I no només a causa de les repoblacions, sinó que s’han produït importants processos naturals d’expansió del bosc, sobretot a causa de l’ abandonament de les activitats tradicionals. Els anys 50 i 60 les zones rurals de Catalunya van patir una important despoblació i un canvi en el model productiu. Com a conseqüència, a més de tenir més superfície de boscos, també tenim boscos més densos, amb major quantitat d’arbres per hectàrea.
El paper del canvi climàtic s’ha afegit a aquests canvis que ja s’estaven produint. L’augment de les temperatures, dels episodis de sequera, etc., poden afavorir a unes espècies més que a les altres, però actuen sobre uns boscos que ja estaven sotmesos a canvis molt importants. No obstant això, és molt probable que el paper del canvi climàtic sigui molt més gran en les pròximes dècades.
Quines són les conseqüències d’aquests canvis per al bosc, i per al medi ambient en general?
Algunes de les conseqüències ja les estem veient: on abans hi havia un mosaic de boscos, camps de conreu i prats ara hi tenim grans extensions contínues de bosc, i això suposa un risc de propagació d’incendis més gran. Si hi afegim que les condicions climàtiques que afavoreixen la ignició i propagació d’un incendi són cada vegada més habituals, tenim un còctel perfecte. També s’ha comprovat que l’estructura del bosc juga un paper molt important en la manera com la sequera afecta els arbres.
Probablement els propers anys veurem altres conseqüències. Per exemple, s’espera que episodis com la plaga de processionària d’aquest any siguin més comuns i explosius en el futur. Però fins i tot sense necessitat que es produeixin pertorbacions, els canvis que hi ha hagut ja estan afectant a la biodiversitat, afavorint a espècies pròpies d’àmbits boscosos i tancats i perjudicant a les que necessiten espais oberts per subsistir.
Què podem fer per evitar les conseqüències negatives d’aquests canvis?
Des del sector forestal, no només des dels àmbits productius sinó fins i tot des de grups ecologistes com Greenpeace, es repeteix des de fa temps que un problema és que els boscos no estan gestionats. I és cert, la manca de gestió posa en perill molts dels boscos catalans, perquè no estan preparats per a les pertorbacions que s’espera que els afectin. Però no m’agrada el mantra que la solució és “gestionar el bosc”. No n’hi ha prou amb dir que cal gestionar-los, és fonamental saber per què i com s’han de gestionar. Necessitem saber quina funció han de complir els boscos per a la societat i com podem assegurar-nos que la compleixin. Tenint en compte les incerteses sobre el futur, una de les possibles alternatives és intentar que els boscos siguin més resistents i resilients a les pertorbacions. Tot això en un context de manca de recursos i sense oblidar que la major part dels boscos catalans són privats, i per tant tenen un propietari amb uns interessos legítims.
Quin paper hi pot jugar la ciència?
Per sort, cada vegada coneixem millor com afecten als boscos els diversos factors del medi (canvi d’usos del sòl, clima, incendis, sequera, …). Però no sabem gran cosa de com interactuen aquests factors entre ells, i menys encara de com pot afectar la gestió a aquestes interaccions, ja de per si complexes. La ciència pot ajudar-nos de moltes maneres, però una d’elles és mitjançant la simulació de diferents escenaris i l’anàlisi de què pot passar en cada un d’ells. Per això necessitem eines que ens permetin realitzar aquestes simulacions, com ara els models de simulació. No cal oblidar que els models són una representació simplificada de la realitat, però ben usats ens permeten tenir una idea millor de què pot passar en funció de les condicions ambientals i les decisions de gestió que es prenguin.